Cuando Ricardo persepi ce el es solitar en la abitada, un senti de teme saisi el. Sua pensa prima es tota stupida: "El ia parti! Esce ance el ia fura mea mone?", ma esta pensa no pote dura longa: nun pote prende acel cual on no ave. La campaneta de la porte sona. Ricardo esita. Esce el es capas de responde a cual la person va demande? On sona a un ves du. No multe serta sur se mesma, an tal el vade abri. A fronte de el un fem joven sta con un fas suriente. "On ia dise a me ce un sala es disponable asi. Contra paia, evidente," - el dise con un vose musical. El verje la regarda a Ricardo. "No cosa."
Graph IRI | Count |
---|---|
http://dbkwik.webdatacommons.org | 5 |