| abstract
| - L'any 2008 s'implantà mundialment la crisi creditícia i va esclatar la bombolla immobiliària. Ja hi havia indicis a finals de l'any 2006 i durant 2007 se constata el progressiu tancament, arreu, de la sobredimensionada xarxa d'agències immobiliàries i els primers sotracs en les vendes d'automòbils. Als concessionaris les vendes de vehicles decauen posteriorment fins a les xifres del 1997 i l'atur s'eleva ràpidament superant la xifra dels 3,5 milions d'aturats a Espanya (més de 4 milions per a l'EPA), l'abril del 2009, dels quals més de 500.000 a Catalunya. El gener de 2010 l'atur a les Terres de l'Ebre se xifrava en 13.467 persones (6.518 al Baix Ebre; 5.078 al Montsià; 1.378 a la Ribera d'Ebre i 493 a la Terra Alta) marcant una tendència ascendent i que arribarà a superar les 16.000 persones. El febrer de 2013 el nombre d'aturats a les quatre comarques de l'Ebre assoleix les 17.113 persones. El desembre de 2014 deixa encara a les Terres de l'Ebre 14.293 aturats incrits: Baix Ebre 6.479; Montsià 5.595 ; Ribera d'Ebre 1.611 i Terra Alta amb 608. Anotar l'atur de comarques pròximes com el Baix Camp amb 16.789 persones aturades o el Tarragonès amb 21.048 persones. El 2010 el Govern espanyol adopta mesures extraordinàries de reducció del dèficit públic (Reial Decret-llei 8/2010 de 20 de maig; BOE núm. 126 de 25/05/2010) entre les que figuren la reducció dels sous dels funcionaris o la congelació de les pensions i la reestructuració de les caixes d'estalvis (2011). La situació porta a incomplir amb el finançament de Catalunya. Al 2012 té lloc una agressiva reforma laboral, se viuen les difultats de finançament del deute espanyol, s'efectua la nacionalització de Bankia, i el rescat de la banca espanyola, sol·licitada formalment el 25/6/2012, comporta un seguit de noves retallades generals per part de l'Estat -i a Catalunya per part de la Generalitat- (copagament medicaments; 1 euro per recepta), l'increment del IRPF, de l'IVA (a partir de l'1 de setembre de 2012), l'increment de la llum i el gas (juliol 2012), la supressió de la paga de Nadal del 2012 per als empleats públics, la reducció del 15% de la jornada per a uns 6.500 interins (mesura aplicada fins el 31-12-2014), l'anunci de reducció d'un 30% del nombre de regidors per al 2015, etc. La política de retallades va acompanyada d'escàndols de corrupció i d'una amnistia fiscal (2012) que ha fet aflorar uns 40.000 milions d'Euros -d'unes 30.000 persones (29.000 físiques)- amb tan sols una recaptació de 1.200 milions (3%). L'any 2013 la Generalitat anuncia la supressió, novament, d'una paga a la Funció Pública (mesura que s'aplica per tercer cop l'any 2014) i la intenció de suprimir els Plens dels Consells Comarcals, eliminant més de 1.000 càrrecs polítics retribuïts l'any 2015.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)